La construcció d'una campana és el producte d'un llarg i complexe procés.
El perfil de la campana, el gruix i el diàmetre de la boca determinen tant el pes com el so.
La major part de les campanes mostren un text en relleu o epigrafia, amb oracions, el nom del fonedor i l'any de la fosa i sovint també el nom dels donats, del rector o de l'alcalde.
Les campanes millor foses, les més decorades i amb textos més complexos són precisament les més antigues, dels segles XV i XVI.
En el segle XX la campana passa d'ésser un objecte sonor i simbòlic a una màquina de ser soroll.
També disminueix la significació dels seus textos i fins i tot la qualitat de fosa.
Les campanes són un isntrument musical percutiu complex que compta amb cinc notes parcials o "harmònics": tres octaves, la tercera menor i la quinta. Cada nota es localitza a un nivell diferent del perfil de la campana.
Les notes les classifiquem de la següent manera:
nota de Cop, que és la nota de referència i la que l'oïda humana perceb en la majoria dels casos
un subharmònic anomenat Hum i ubicat una octava per soat de lanota de cop
una Tercera, quasi sempre menor
una Quinta
una Octava
Aquesta afinació ideal és la que correspon a les campanes d'un carrilló, especialment costruïdes per a fer melodies.
Aquesta harmonització ha canviat al llarg dels segles, amb les distintes estètiques musicals.
No obstant, les campanes mantenen sempre la nota original, per la qual cosa esdeven una mena de càpsula musical del temps.
Per afinar la campana, cal treure metall del lloc on es localitza la nota concreta.
Es tracta d'un procediment industrial, i per tant molt precís: un mil·límetre de bronze menys a certa alçada de la campana pot canviar un semitò per dalt o per baix d'un dels seus harmònics, i afecta també a les altres notes del conjunt.
Al Sud d'Europa (i també al Nord) els tocs es basen més en els ritmes, per comunicar, mentre que a Europa Central els tocs estan basats en la melodia, per produir música.
Les campanes, en ésser colpejades amb un batall o un martell en un lloc precís, produeixen una nota que és el producte dels cinc tons anomenats unes línies més amunt i que es van esmorteïnt amb el temps, quedant al final la sonoritat del Hum o armónic més baix.
Les nostres campanes tradicionals tenen una afinació molt ménys coherent i depenent, principaletn de la difent fabricació. Cadascúndels fonedors té un perfil caractrístic. aueest perfil defneix lasonorita de la campana i té característiques especials. Les diferetns notes s'ubiquen a certa alçada i mitjançantels instruments adequats es possible fer que les freqüencies coresponent vibrin amb el que es poden detectar així els tons corresponents. Per tant, cada fabricant corespont inperfil diferent i, per tant, una sonoritat pròpia.
Un anàlisi sonor d'una campana es realitza de tal manera que contempla el so dels armonics i es detecten els cinc tons principals de cadascuan d'elles.
El campanar és un instrument musical comunitari, que conforma i determina no sols la sonoritat sinó també la manera de tocar les campanes.
La forma de l'immoble, tancat o obert, la ubicació de les campanes, els accessoris, els tocs construïts al llarg dels segles, tot forma part d'un conjunt, sovint únic, i de gran complexitat patrimonial i sonora.
Els campanars valencians, per exemple, són torres quadrades, amb les campanes ubicades a les finestres i les menors a l'interior, per treure els diversos sons cap a fora. (foto campanar quadrat com el de Sagrera)
Les campanes menors, més agudes, es col·loquen a l'interior, pròximes a una volta que té com a missió treure fora les notes que pel seu to alt s'estenen en línia recta. (fotos timbres Sant Andreu)
Damunt dels arcs hi ha un forat de bastida vertical que serveix per pujar i baixar les campanes dintre del campanar per petites reparacions, sempre habituals.
La caixa de ressonància de les campanes majors, més greus, està constituïda pels "mamperlats" o ampits de les obertures, que no tenen la funció de baranes per als campaners, sinó per millorar i prolongar les notes més greus, que s'estenen en totes direccions. (foto ampits sarrià o sagrera)
L'eliminació dels ampits no només modifica l'aspecte visual del campanar (ja que la campana no ocupa, com abans, el centre del va, sinó que està desplaçada cap amunt).
Sobretot modifica la ressonància de les campanes majors, retallant el seu ressò.
En els murs es conserven forats de bastida, necessaris per sostenir la campana i fer reparacions menors sense haver de baixar-la.
© LLOP i BAYO, Dr. Francesc (2020)