Embedded Files
La torre campanar de Santa Maria del Pi és una de les estructures arquitectòniques medievals més interessants de la ciutat de Barcelona però també de les més desconegudes. Durant molts anys ha estat pràcticament ignorat per la historiografia tret de petites referències de caràcter general i sempre complementaries a l'estudi de l'església del Pi.
Malgrat l'absència d'un estudi exhaustiu de caràcter acadèmic, sí que ha estat patent per molts la seva presència majestuosa senyorejant els terrats del barri. Sovint aquesta presència ha estat motiu de llegendes i tradicions populars i model per artistes de tota mena.
A l‘skyline de Barcelona, des del segle XVI, la seva presència ha estat constant juntament amb els campanars de la catedral com a punt culminant de la ciutat i, d'aquesta manera, apareix sovint en les representacions o vistes de la ciutat, en les que queda ben clar la seva estructura rotunda i massissa, prop de la muralla de la Rambla.
Campanar de Santa Maria del Pi al segle XVI. Vista de Barcelona (fragment) Anton van den Wyngaerde 1563.
La construcció és gòtica, de planta octogonal, de 54 metres d’altura i uns 12 metres de diàmetre exterior, Dividit en 5 plantes, es corona amb un terrat pla fàcilment accessible. Tots els pisos tenen un òcul obert en el lloc de la clau que serveix per transportar embalums d’un pis a l‘altre. L’accés es fa per una escala de caragol que parteix del primer pis i arriba en una sola secció fins al cloquer. En aquesta escala hi ha les portes que s’obren a cada pis. Una altra secció més petita de l’escala i accessible des del finestral del cloquer que mira a gregal, mena al terrat.
Tota la construcció és de pedra de Montjuic i de molt bona factura, d'un gran racionalisme constructiu, ordenat i sense concessions estètiques. No te problemes estructurals de cap mena, fora del desgast superficial de les parets. La decoració és molt austera i es concentra en l'exterior del cloquer exclusivament. Els finestrals d'arc apuntat son oberts a tots els vents del cloquer i en ells se situen les campanes. La part superior de la torre, tocant al terrat, posseeix una corona d'arcuacions flamígeres, en una sèrie decorativa típica del principi del segle XV.
El campanar senyoreja per damunt dels terrats de Ciutat Vella.
El Campanar, una construcció de patrocini reial
El Campanar, una construcció de patrocini reial
El campanar de Santa Maria del Pi és una obra mestre de l’arquitectura gòtica catalana. Les seves particularitats constructives i la seva presència el fan excepcional a Barcelona i un dels campanars més interessants de Catalunya. Tant per la seva arquitectura com per la data de construcció, està emparentat molt properament amb el “Miquelet” de la Catedral de València i amb el de Santa Maria de Cervera. La seva esvelta línia senyoreja per damunt dels terrats del barri del Pi oferint un mirador privilegiat del centre de la Ciutat, des del que s’arriba a veure tot el pla de Barcelona i fins i tot, en dies clars, el Far de Calella, les serres del Montnegre i del Corredor, la serralada de Marina, el Montseny, el Grau Mercader del Bertí, l’Ordal, a més d’una vista privilegiada de tot Collserola i de la muntanya de Montjuïc.
Va ser construït gràcies a l’esforç de la feligresia del Pi i a la contribució dels reis Pere el Cerimoniós i Martí l’humà l’any 1379, allargant-se la construcció fins als primers anys del segle XVI.
“Començas la obra del campanar de la present Igl[es]ia de la verge Maria del Pi segons ses trobat en huns memorials antichs en l’any mil tres cents setanta nou e no son posats ansi los noms dels obrers qui eren en dit any p[er] quan nos troben libres de dita obraria tant antichs. Sols es p[er] memoria.” (Llibre Negre de l’Obra, fol.1r.(p.33)
La referència més antiga que tenim de la construcció del campanar de Santa Maria del Pi, correspon a una nota escrita pels feligresos en recordança de la construcció. Va ser anotada en el “Llibre Negre de l’Obra” un memorial escrit pels obrers de la parròquia del Pi l’any 1508 i que es conserva a l’Arxiu Parroquial (APSMP).
El mateix Llibre Negre es conserva la transcripció d’un document pel qual el Rei Pere III fa donatiu el mateix any 1379 de quatre mil sous barcelonesos als feligresos de l’església del Pi per tal de contribuir a la construcció del campanar. Aquest donatiu va ser fet efectiu pel seu fill el rei Martí l’any 1400, afegint-hi 50 florins propis que aquest darrer havia promès donar quan encara era príncep. ((Llibre Negre, fol.40v.(p.110)
Malgrat a que la seva arquitectura no ha estat mai estudiada amb profunditat, les seves especials característiques –l’escala embotida en un mur de 3,50m i que comença al primer pis, la torre més alta de la ciutat antiga, la seva disposició exempta, etc.- han fet pensar darrerament que no tant sols es va construir com a campanar de la segona parròquia més important de la Ciutat, si no que per la seva proximitat a la muralla de la Rambla podria tenir també una funció defensiva i de vigia. En realitat, tota la seva història és plena d’episodis en que s’ha verificat la seva funció defensiva, sobretot durant els nombrosos setges patits per la ciutat de Barcelona en època moderna com per exemple durant la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.
El rei Pere el Cerimoniós es compromet a donar quatre mil sous per a la construcció del campanar del Pi. 17 d’abril de 1379. (Llibre Negre, foli 40v. (p.110)
Vigia de la ciutat
Vigia de la ciutat
El campanar, per la seva alçada i per la seva posició isolada al centre de la ciutat, va esdevenir també un punt privilegiat per tal de vigilar les tropes enemigues que pretenien assaltar la Ciutat. Durant els setges de 1697 i sobretot el de 1713-1714, va ser fortificat i utilitzat per advertir dels moviments de les tropes, així com per cridar a la defensa de la ciutat tal i com va succeir la matinada de l’11 de setembre de 1714, en que les seves campanes secundaren el toc desesperat de sometent de la catedral just en l’atac final de l’exèrcit francès i espanyol. També es te constància de que va ser convertit en refugi de la gent del barri, essent l’únic conservat actualment dels cinc refugis que es van habilitar per defensar a la població civil durant aquell setge.
L’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi aporta moltes dades sobre el protagonisme del campanar i les seves campanes en aquest fets de 1714. Les despeses de fortificació, les vivències dels refugiats, l’ús com a torre de guaita. Fins i tot les despeses del rescat de les campanes, just en caure la ciutat i que havien imposat les tropes invasores en virtut del “Dret de metall i campana” i que van haver de ser aportats pels feligresos.
Bombardeig de Barcelona l’any 1714 segons Francesc de Santa Cruz. A la dreta de la imatge es pot veure Santa Maria del Pi i el seu campanar marcats amb la lletra Y.
El campanar festiu de Barcelona
El campanar festiu de Barcelona
No és gaire conegut que els dies de grans celebracions a Barcelona, sigui per l’entrada de sa Majestat, del senyor bisbe o potser d’una relíquia d’un sant important, hi havia un fil musical ciutadà que era tocat des de dalt de tot del campanar de Santa Maria del Pi.
El campanar empal·liat per la festa de Sant Jordi.
L’emblemàtic campanar, el més alt de la Barcelona antiga, per la seva posició central i isolada ofereix encara avui una visió de 360 graus sobre els terrats de la ciutat medieval. Per aquesta raó el campanar es convertia en el lloc ideal per que un grup de trompetes escampessin el seu so per tota la ciutat mentre que, a baix al carrer, s’esdevenien els actes festius.
El fet de situar grups de ministrils en llocs elevats mentre se celebraven esdeveniments festius i religiosos al carrer, era força habitual a Europa ja des de l’època medieval. Era l’anomenada música alta és dir tocada a l’exterior, amb instruments de vent de fusta o metall i sovint en llocs elevats, en contraposició a la baixa que s’interpretava als interiors.
El campanar de Santa Maria del Pi era un dels punts utilitzats a Barcelona per aquests tipus d’esdeveniments musicals i festius.
La documentació de l’Arxiu de la basílica de Santa Maria del Pi aporta nombroses referències de pagaments per actes realitzats al campanar, sobretot pel que fa a la pólvora festiva: Mascles i arcabussos sovint eren disparats des del terrat del campanar els dies de festa i cap a finals del segle XVIII fins i tot s’hi engegaven castells de focs artificials, segons els testimoni ocular del baró de Maldà, fent de l’esvelta torre un dels més tradicionals elements festius de la ciutat.
Darrerament, l’Associació d’Amics i Amigues del Campanar del Pi ha iniciat una campanya de recuperació d’antigues tradicions festives que tenien com a protagonista la torre com ara “l’empal·liada” que es fa 4 o 5 cops l’any per les festes més importants com Nadal, la Diada de Sant Jordi, l’11 de Setembre o les Festes Majors de Sant Josep Oriol i de la Mare de Déu de la Mercè.
El conjunt de campanes
El conjunt de campanes
Encara que a Barcelona es conserven campanes més antigues aquestes o no son operatives o bé pertanyen a petits conjunts sonors sense gran entitat. Per aquesta raó les campanes de Santa Maria del Pi son considerades el conjunt més important de la ciutat, tant per la seva antiguitat com per la quantitat i qualitat dels seu bronzes.
Per altra banda cal tenir en compte que, malgrat a que la reparació de 1991 no va ser del tot respectuosa, es van mantenir les campanes en el seu lloc original als finestrals i també es conserven alguns capçals originals i els frens per a poder-les “portar a seure” tal i com es fa a la manera catalana.
Aquests detalls fan que sigui l’únic conjunt de campanes barceloní en el qual es podria fàcilment recuperar la tradicional boga manual catalana i amb els elements i bronzes originals.
Cal apuntar també que l’any 2018 es va fundar l’Associació d’Amics i Amigues del Campanar de Santa Maria del Pi –els campaners del Pi- amb la voluntat precisament de recuperar el toc manual tradicional. Així com iniciar treballs d’investigació, mercès a haver-se conservat l’Arxiu Parroquial, sobre el paisatge sonor de la ciutat i concretament del produït pel nostre campanar.
La família Zanuy, darrers campaners del Pi i de la catedral, sota la “Tomasa” de la catedral quan aquesta encara es feia bogar manualment a la catalana. Fotografia anterior a 1929. (APSMP, arxiu fotogràfic)
Fitxa Tècnica
Nom: Antònia (o Seny Pere Anton de l'inventari de 1508)
Any: 1774
Foneria: Jaume Pallàs (Granollers)
Diàmetre: 140cm
Pes aproximat: 1806kg
Orientació: Garbí
Patrocinadors:
La tramuja també ha de pesar el mateix.
Fitxa Tècnica
Nom: Andreua (o Seny Andreu de l'inventari de 1508)
Any: 1804
Foneria: Jaume Pallàs (Granollers)
Diàmetre: 120cm
Pes aproximat: 980kg
Orientació: Llevant
Patrocinador:
Fitxa Tècnica
Nom: Maria (documentada 1706)
Any: 1879
Foneria: desconegut
Diàmetre: 110cm
Pes aproximat: 533Kg
Orientació: Mestral
Patrocinadors:
La tramuja també ha de pesar el mateix.
Fitxa Tècnica
Nom: Vicenta (o Esquella Gran)
Any: 1710
Foneria: Joan Andreu (Barcelona)
Diàmetre: 72cm
Pes aproximat: 225kg
Orientació: Xaloc
Patrocinador:
Fitxa Tècnica
Nom: Josepa (o Esquella Petita)
Any: 1695
Foneria: Joan Andreu (Barcelona)
Diàmetre: 65cm
Pes aproximat: 170Kg
Orientació: Migjorn
Patrocinadors:
La tramuja també ha de pesar el mateix.
Fitxa Tècnica
Nom: L'Esquirol (segons algunes dades Miquela o Miqueleta. Una campana anterior era anomenada Bruixa)
Any: 1818
Foneria: desconegut
Diàmetre: 30cm
Pes aproximat: ?¿?kg
Orientació: Tramuntana
Patrocinador:
Les campanes que falten
Les campanes que falten
El “Seny Gros”
El baró de Malda esmenta en el seu dietari l’existència d’una campana trencada, fosa a finals del segle XV i anomenada “el Seny Gros” Segons ens diu aquest cronista la campana va ser aprofitada per refondre l’Andreua l’any 1804. Tret de la referència del Baró encara no se’n coneixen masses dades d’aquest seny gòtic desaparegut. Sabem però que al segle XV i XVI era la campana que sonava en el moment de l’Elevació durant la missa major.
Cal dir que al marge d’això, a judici dels campanòlegs que han estudiat el campanar i la distribució del seu so, seria molt convenient reposar el Seny Gros per afegir un so de bordó greu al conjunt actual, juntament amb una nova mitjana que completaria el conjunt sonor. Evidentment aquestes noves campanes estarien preparades per tocar bandeig català.
L’Oriola (o Seny Oriol)
També esmenta el Baró en el seu “Calaix de Sastre” que entre l’any 1804 i 1806, coincidint amb les festes de beatificació de Sant Josep Oriol, s’havia projectat una altra campana que havia de tancar el conjunt. No en sabem gaire cosa per que no hem trobat encara el projecte, en el cas que es fes, només sabem, el que el mateix cronista ens explica de que la junta de la beatificació tenia en ment fondre-la en honor al nou beat que havia estat beneficiat de Santa Maria del Pi.
Distribució actual de les campanes al cloquer
Distribució actual de les campanes al cloquer
Antònia (Seny Pere Antón)
Andreua (Seny Andreu)
Maria
Vicenta (Esquella xica)
Josepa (Esquella gran)
Esquirol (Bruixa)
El projecte de restauració
L’any 2017 un grup de gent vinculada a la parròquia, amb l’estímul de l’arxiver i conservador de la Basílica, es va interessar per recuperar el conjunt de campanes i els tocs manuals. La iniciativa va tenir força èxit i ara un grup d’unes 20 persones, gent jove i no tant jove, s’ha animat a fer sonar els bronzes pinencs recuperant en la mesura de les possibilitats actuals els tocs tradicionals.
En aquest sentit compten amb un calendari anual de tocs manuals per a les festivitats tant civils com religioses. Així es toca normalment entre d’altres festes per Nadal i Pàscua, per Santa Eulàlia, Sant Josep Oriol, Santa Maria i la Mercè, pel 9 de juny (aniversari del bombardeig del Pi durant el setge de 1713-1714 que provocà morts i la ruïna de l’església) o per 11 de setembre (en record del toc de sometent realitzat amb les campanes autèntiques).
Ara cal anar un pas més endavant, per aquesta raó el grup de Campaners i Campaneres del Pi vol emprendre una restauració de les campanes per tal de poder recuperar el toc manual tradicional de la “Boga Catalana” i portar a “seure” les campanes del Pi tal i com s’havia fet al llarg de la història.
Amb això es recuperaria a Barcelona un patrimoni immaterial ara desaparegut però fàcilment recuperable gràcies a l’experiència d’altres llocs que ho han conservat com a Santa Maria de Cervera, als coneixements dels investigadors experts en campanologia i a la gran quantitat de documentació conservada a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi que juntament amb el de Sant Just son els únics arxius parroquial conservats a la Ciutat.
l’Associació d’Amics i Amigues del Campanar de Santa Maria del Pi te també la voluntat d’incentivar estudis científics a l’entorn del món de les campanes, de la seva història i la pràctica dels campaners, incidint particularment en el campanar de Santa Maria del Pi però també fent-los extensibles a Barcelona i a altres llocs de Catalunya, així com fomentar la relació amb la comunitat campanera internacional que te una llarga tradició i que actualment desenvolupa importants projectes científics sobre campanologia amb coordinació amb universitats i instituts com Fraunhofer-Institut de Darmstadt i amb projectes tant prestigiosos com ECC pro-bell.
En aquest sentit l’Associació forma part de la Confraria de Campaners de Catalunya, i ha establer relació amb els Campaners de Cervera, Tarragona, València, Araau (Suïssa) i Utrecht (Països Baixos) amb els que es te una relació molt fluida.
Val a dir que el campanar del Pi compta amb el suport del Consulat de Suïsa en un projecte musical compartit amb campaners i músics suïssos i barcelonins per interpretar música des d’una vesant molt original i pionera a Catalunya que s’ha de concretar a l’octubre d’enguany amb un concert a la Basílica del Pi.
Campanes portades a seure al campanar de Santa Maria de Cervera.
Page updated
Report abuse